V Cursa Vila de Falset

Me vaig posar la fita de tornar a fer una cursa després de molt temps, gairebé un any, i començar en la Cursa de Falset. Però una vegada feta la inscripció i de quedar en gent per anar-hi, parlo en lo presi, Jon, i me diu que es una cursa molt lletja i poc atractiva....meccc...error.

Suposo que han canviat el circuit i es molt bonic, molt atractiu, en molta sendera i gairebé tota emboscada, cosa que en un dia tan calent com ahir es de agrair.
Arribem a Falset sobre les 8.10h. i trobem enseguida el lloc de sortida, aparquem a la primera i a buscar els dorsals. Allí veig gent del club, que porten la roba de Montbike Trail, però no els conec, així que no els dic res...semblen tots molt professionals i jo no se ni si acabaré!
Passen les 9 h. del matí quant donen la sortida...tots junts, cursa i marxa, així que els primes passos una mica complicats, després de sortir del poble, ens embossem tots i a guardar torn...i una vegada passada la carretera per baix d’un ull, comença ja una pista de pujada. Es la primera de les tres pujades fortes del dia. Coronem la pista i entrem a una sendera molt ampla que ens porta al lateral de la carretera que porta a Reus, i continua la pujada per una sendera molt empinada, en trams que costen de pujar i tot... be, al menys a mi...Coronem la primera pujada al Camí de les Torres, km 4, i aquí comença una llarga baixada per sendera i pista que ens porta al km 7.5...les sensacions no son bones...la pujada m’ha costat molt i no vaig massa be...però estes son les coses, a partir d’aquí començo a recuperar-me i vaig trobant el meu ritme.

La ruta es molt bonica, amb pistes que ens porten a una sendera que cresteja el Coll de l’Eulada, la segona de les pujades, i comença la segona de les baixades, fins al km 14 aproximadament, amb vistes del poble de Marça i les terrasses de vinyes...La baixada la trobo dura, en molta pedra solta, però ara ja se que acabaré...o no!
La tercera pujada i mes dura. Aquí coincideixo en una noia de Alcanar i continuem corren junts al temps que ens contem les penes...a mi me marca el bessó dret...a mi l’esquerre...me fa mal un dit...i al cap d’un moment  se’ns ajunta una noia de la Sénia...elles no porten aigua i jo en previsió de la calor he agafat el cinturó amb les bidons i els he anat omplin a cada avituallament...així que els vaig passant per hidratar-nos tots i intentar que no ens pugen els bessons. Ens trobem un noi que porta l’equipació de Montbike...es molt jovenet i va mort...li dono ànims i aigua...però no pot seguir-nos.
Arribem a la zona de la cronoescalada, que es una novetat d’aquest any. Ens prenen el temps amb el xip i comencem a pujar. El lloc per on passem es espectacular, de pedra roja, amb una ermita enclavada a la roca i després continuem  per una sendera de rampes curtes i empinades que acaben a una canal on trobem una tirada de corda de 50/60 mts. que ens ajuda a pujar. Crec que una tirada de corda sola es poc ja que la gent no s’espera i pujem tots junts, cosa que ho feia una mica perillós...però ja som dalt i ara toca baixar...però parant conte dels maleïts bessons...Marta, la noia de la Sénia i que fa maratons se’ns en va poc a poc i ens quedem Noemi d’Alcanar i jo...i arribem a meta donan-mos ànims l’un a l’altre...ja esta...ara si que la acabo...segur!!!!
Nomes me cal puntuar la organització, la ruta, les marques , els avituallament...i els dono un 10 en tot.
Nomes una cosa a millorar: l’any que be potets de reflex als avituallaments per als matats com jo que van a una cursa sense preparació... 

(Jaume)

IV Volta a Catí

Dissabte passat 10/09/2011, dos Mont-bikers van anar a fer la IV Volta a Catí, cursa de 21 km i + 1200 metres de desnivell, la sortida fou a les 8,00 del matí amb 300 corredors a la sortida, Després d’un parell de quilòmetres que comencen tirant una mica cap amunt arribem a la primera pujada (km 2,3 i cota 750 m) on abans trobem el primer punt d’aigua. La pujada es divideix en un parell de trams, un primer bastant empinat, per senda, que després es suavitza per vorejar una antiga paret pertanyent a l’antiga "Tanca dels matxos"
fins arribar a un petit coll (km 3 i cota 860m) amb unes vistes a la dreta de les Coves Miralles, a la paret de davant del barranc. Després ens fiquem en un primer tram de bosc, curt, i una pujada per arribar al Mas de la tancada, que el deixem a mà dreta per continuar en pujada fins agafar un nou camí per un nou tram de bosc d’alzina. Després, el camí ens torna baixada fins arribar a un nou coll (La Selleta, km 5, cota 990m), amb unes precioses vistes del Tossal de la Nevera i del Barranc de la Canaleta, on ens encaminem. Després de 0,5 km de baixada (una mica tècnica) arribem al segon avituallament (Font de la Canaleta, km 5,5, cota 870m).

Aquí comença la segona pujada, primer per un camí pel marge dret del barranc anem agafant alçada fins arribat un moment que creuem al costat esquerre, seguim un nou camí (deixant-nos el Tossal a l’esquena) per tornar a girar a la dreta i dirigint-nos a la base de la canal de pujada al Tossal (km 6,8, cota 1020m), on agafem un antic camí que voreja la pedrera i agafa alçada, primer de forma progressiva, després més directament cap amunt. Arribats a la canal, pugem pel centre, per terreny menys tècnic però inclinat, per arribar a una primera avant cim del Tossal. Uns segons per agafar aire i fer una ullada al tram de pujada i ataquem l’ultima part de la pujada, seguint les marques i buscant el millor camí, passarem per un tram una mica tècnic i arribem a fer cim al Tossal de la Nevera (1286m i km 7,8), on hi ha instal·lat un control de pas. La baixada coincideix en els seus primers metres amb la pujada, però de seguida agafa un camí més a l’esquerra, arribant al tercer control (Portera de Conrony, km 9,2, cota 1100m) després d’un tram de senda i camp a través que planeja bastant.

Després d’una lleugera pujada, agafem la preciosa senda dels Campanarets que, durant 1 km, ens porta per un petit bosc amb unes espectaculars vistes del Barranc de la Massada i del balneari de l'Avellà. Una nova baixada alguna cosa tècnica ens porta al punt d’avituallament del Coll del Catxo (km 11,4, cota 995m). Un cop avituallats, nou camí voladora que ens porta fins a la Bassa de Borxo, on agafem un nou camí més tècnic que es convertirà en un tram de barranc fàcil fins al Triador, on una nova pujada de 800m ens portarà
al Control de Pas i Avituallament del balneari de l'Avellà (km 14,2, cota 910m). El recorregut ens porta en direcció a la Glorieta, baixada curta i agafarem la famosa "Senda de l'infern", curta però exigent (a hores d’ara de carrera i de desnivells acumulats a les cames), que ens deixa en una pista que, primer per uns metres cap amunt i després en baixada, ens tornaran al Control del Catxo (aquesta vegada, km
16,2 i cota 995m). Després d’avituallament, agafem l’últim camí del recorregut, una preciosa senda que ens oferirà unes precioses vistes del Barranc de la Massada i ens porta fins a la Font de la Massada, on el terreny es torna barranc amb uns metres de ferm pedregós (300m) fins agafar la pista que ja s’enfila en direcció a meta. Abans, un últim punt d’aigua a 2km de meta ens permetrà refrescar-nos i després de 1 km de pista i 1km d’asfalt, entrarem al poble pel camí del Bosc fins Meta.

Després de tot, una cursa de Muntanya con ha d’esser, excloent la sortida i entrada al poble, que no el podem fer de terra.

101 Ramon Gasparín. 2H 34M

159 Ramon Montesó. 2H 49M

Ara amics fins Alcanar.


Ramon Montesó.

III TRAVESSA BORGES - MONTBLANC

El passat diumenge 28 d’agost, un Mont-biker va realitzar la III Travessa Les Borges Blanques – Montblanc, és una caminada de resistència de 51,7 km i 2400 m de desnivell acumulat que va discorre principalment per camins i pistes forestals de les Garrigues i de la Conca de Barberà amb l´objectiu d´arribar a Montblanc en menys de 13 hores i puntuable per la Copa Catalana de Caminades de Resistència.

La sortida va esser a les 7:00 del matí des de la Plaça de la Constitució de Les Borges Blanques, i l´arribada a Montblanc (Convent de St Francesc).

El recorregut va tenir  6 controls de pas obligatori, on va caldre segellar la tarja de pas. Hi havia 10 avituallaments líquids (entre ells 2 de sòlids) i 6 controls de pas. Un recorregut de pujades i baixades suaus durant 42,5 km, per començar a partir d’aquí dos pujades i baixades com cal, per arrivar al final a Montblanc.

Al final van arrivar 346 corredors-caminadors, amb un temps el primer de 4H22M i de 12H39M l’últim, de la nostra zona dos companys de la rapita, un del trail cer la Senia i dos de la UEC, el company Ramon Curto va arrivar en la possició 8.

El que vos transmet la crònica a la posició 90 amb 6H59M.

Fins aviat nois.

Ramon.

Sortida a l'Aneto

El passat dijous 18 d’agost 2 Montbikers (Jordi S i Martí), acompanyats d’en Joan S, ens vam dirigir cap a Benasc, per provar l’aventura de pujar fins el pic més alt dels Pirineus.

Així, aquella mateixa tarda vam acampar a l’àrea de la Senarta, a la sortida de Benasc. Al matí següent, a les 4.20h, uff, a l’aire per desmuntar la tenda i esperar l’autobús que ens passa a recollir a les 5.15h per recórrer el 8 km de pista que separen aquesta àrea del refugi de Coronas, a la Vall de Ballibierna.

A les 6h del matí vam començar a caminar acompanyats d’una quinzena d’excursionistes. L’itinerari a seguir era per tant pujar per la cara sud de Coronas, molt menys freqüentada, més directa i segons molta genta més bonica, atès que passa pels diferents estanys i glaciar de Coronas, i fins arribar després d’una petita grimpada al Coll de Coronas. Allí vam enllaçar amb la cara nord i el glaciar d’Aneto, i amb tota la processó de gent dels que pugen des del refugi de la Renclusa. Allà mateix ens col·loquem els grampons i en 45 minuts en plantem a l’avantcim. Només ens quedava creuar el nomenat Pas de Mahoma i ja està, a les 12:30h aprox. “anetitzem” a 3404m d’alçada, després de pujar aproximadament 1500 metres.

Després d’un descans i disfrutar de les meravelloses vistes cap avall. En aquesta ocasió baixem per un dels itineraris que baixen per la cara Nord, passant també per l’estany de Salterillo i l’emblemàtic lloc del Forau d’Aiguallut.

Abans de les sis de la tarda acabem l’excursió al Pla de la Besurta, lloc que coincideix amb l’estació d’esquí de fons de Llanos del Hospital.

I per fi de tornada cap a casa un pèl cansats, parlant de com ha anat la petita aventura i com no ja pensant en organitzar una altra d’aquest tipus per l’any vinent. Sonen diferents llocs, Mont Perdut, Perdiguero, Pica d’Estats.... etc. Ja sabeu, s’admeten propostes....

Les fotos aquí....

(Martí)

XIII VOLTA SERRA D’EN GALCERAN & V CURSA DE MUNTANYA DE VISTABELLA

SERRA D’EN GALCERAN

El passat dia 23 de juliol, dos Montbikers van fer cap a la Serra d’en Galceran, poble del Maestrat, es feia la XIII volta a peu, un recorregut de 17,00 km i un desnivell + de 980 metres, una vegada recollit el dorsal, un conegut de les nostres terres, el Victor Rojo Romero, del trail Cer La Sénia.

La sortida a les 8,00 del matí, un total de 362 corredors, es passa pel mig del  poble, baixada fins el Mas de les Solanes, on comença una petita però intensa pujada, la costera del Lluïso, arribant al coll de Morella, Mas de Paula, passant pel l’avencs de la Roca del Figuerol, baixada cap el frontó, pugem el tossal del Mas de Ximet,  comencem una forta i llarga pujada passant per pedregals, canviant el recorregut de l’any passat, fins el Collet de la Grevol, passant pel Tossal de Saragossa, baixada fins el Mas de Gargallo, passant pel l’ombria de la Mola i arribada al poble, carrera distreta i amb una mica de calor.

97        Ramon Gasparín         1H47M.

178      Ramon Montesó         1H59M.

V CURSA DE MUNTANYA DE VISTABELLA

Aquest passat diumenge 7 d’agost de 2011, dos Montbikers es van desplaçar fins a Vistabella del Maestrat, dintre del circuit de curses de muntanya de Castelló Nord, una bona matinada, sortint d’Amposta a les 5 del matí, per arribar a Vistabella a les 7H15Minuts del matí a una alçada de 1.248 metres.

La participació va esser de 376 corredors, amb tres companys coneguts de la Sénia i 3 de Tortosa, una cursa de 26 KM i +1000 metres.

L’eixida va esser de la plaça de l’església, des don creuem el poble pel carrer principal i agafem el conegut GR-7. Amb un tram corredor, una baixada prou fàcil i ràpida seguida de quilòmetre i mig aproximadament de pla. Les vistes del Penya golosa son una meravella, val la pena mirar-lo un instant.
Arribem al mas de Carrascal, les cames ja s’han escalfat  després d’un ritme molt alt, pareix que anem per asfalt, i les posem a proba amb una petita pujada, curteta, senzilla, per obrir boca, seguit d’un pas amb molta pedra solta, tota una experiència. El primer avituallament ja està aquí, només queden uns metres de pista i arribem al mas de Gual (primer control), on hi ha aigua i menjar. Creuem el mas entre les cases i correm per una zona carregada de vegetació. Segueix sent pla, és moment per mentalitzar-se, la pujada seria la tenim aquí.
Quan arribem a la rambla, correm 100 metres per ella i a l’esquerra veiem que surt un caminet entre els arbres, empinat, ja dibuixa que la pujada es interessant. Aquesta és la pujada del ‘mal pas’ fins a la font de l’Algebà, dura, però agraïda. És una sendera que corre entre mig de les soques dels arbres del pinar. L’ombra en aquest tram es agradable en mig d’alguns bolets. Una vegada arribem a la font només queda un petit tram de pujada, és curt, però més empinat. Quan eixim de la vegetació, la pujada s’ha acabat, estem a 1600 metres d’alçada i trobarem un punt d’aigua.
No podem fer altra cosa que baixar! Seguint les marques del PR “camí de les carretes” farem una baixada super ràpida (això si en mig trobem tots els pisteros i asfalteros que sols fan nosa) i en un moment arribarem a Sant Joan (segon control amb líquid i sòlid). Des d’aquí fins la Banyadera tot és pujada. No té molta pendent, és fàcil i bona de fer, però és sempre amunt.

De la Banyadera agafem una senda estreteta que ens porta al mas de Benages (tercer control, líquid i sòlid), sense cap dificultat. Aquest és un altre punt on val la pena contemplar el paisatge. Tota la cursa té molt bones vistes, però aquí et quedes meravellat! Des del mas una baixada corredora, ràpida, amb pendent ens porta fins al GR de tornada al poble.
El primer tram és de pujada, no gaire llarg però les cames ja noten l’esforç que hem fet fins ara. Després una baixada curta entre pins i un poc de pista ens duran al Mas dels Arcs (quart control, líquid i sòlid) i Mas de Manzanares.

L’entorn per el que correm en aquest masos és immillorable. Amb ombra, amb vegetació… Nomes queda el tram final de la cursa, des del mas del Collet, agafem el camí que porta a Vistabella. Estret, prou pla, amb una mica d’inclinació i amb unes vistes impressionants que ens durà fins a l’últim punt d’aigua, això si una mica solejat. Per entrar al poble correrem la volta al Pinet, que ens portarà a la Font d’alt i d’aquesta per la plaça fins a l’arribada on ens esperà l’aplaudiment del públic.

155         Ramon Gasparin              3H05M.

176         Ramon Montesó              3H09M.

(Ramon) 

PD: Ramon's no pareu!!!!! Gràcies de nou per les cròniques i ànims cracks!

ULTRA TRAIL ANDORRA

Una vegada passades les vacances i amb una mica de retràs, faig la cronica de la cursa ultra trail mitic d’Andorra celebrada els dies 15,16 i 17 de juliol. Com sempre vam desplaçar-nos a Andorra Juanjo Queral i jo. Despres de passar el divendres per Ordino i recollir els dorsals, les hores per pendre la sortida es feien interminables. Després d’un bon sopar, a les 11:00 de la nit,  amb focs d’artifici i un ambient genial es donava la sortida a la cursa. Mes de 500 corredors pels carrers d’Ordino começavem a correr entre la molta gent que ens donava suport. No m’enrollare molt explicant la cursa ja que dóna per moltes pagines, entre lo bonic i dur del recorregut i les innombrables anecdotes.

Les primeres pujades per la nit van estar dins de lo previst ja que pujavem bastant frescos, (la pujada al pic de Comapedrosa 2.900 m a dalt al cim ens vam trobar un gaitero i un timbaler  per donar anims a corredors, això si que ens va posar “gallina de piel” ja que estan tocant al peu del canyó del primer corredor  que passa a l’ultim sense descans), ja entrant durant la primera hora del matí pareix que et dóna més energia la sortida del sol però arriba el mig dia i el cansament i el calor fa que la cursa encara es fa més dura. 

La segona part de la cursa després del control de la Margineda, venia una de les pujades més dures pel desnivell, va ser la que temiem tots els participants i que a la gran majoria tenien el dubte de seguir o abandonar. Entrant a la segona nit ja les forçes estaven cada vegada més fruixes, però vam seguir endavant ja que el objectiu es trobava a prop. Cap a les 4 de la matinada Juanjo ja va acabar la cursa amb un temps de 28 hores, jo encara em trobava al quilometre 90 i em quedava dues pujades i dues baixades, aquestes es van fer eternes ja que el cansament es notava i molt. Després de les durissimes pujades, baixades i innumerables anecdotes, amb 36 hores vaig creuar la meta, repte aconseguit, els dos amb aconseguit estar Finisher a la Ultra Trail Mitic Andorra 2011. 

112 km     9.700 +

Xavi Tomas

II CURSA DE MUNTANYA DE MORELLA

Aquest passat diumenge 17 de juliol dos Montbikers es van desplaçar a Morella, lloc on es feia la II Cursa de Muntanya de Morella, una cursa d’uns 23 km i un desnivell aproximat de + 950 metres.

La sortida va esser a les 8,00 del matí, de la part alta del Castell, uns 205 corredors, amb un començament per asfalt per agafar ell PR-CV-215 en direcció N, per un cami entre parets i trams de senda molt corredores, fins enllaçar amb el PR-CV-216 a l’alçada de la Torre del Posso, on està situat el C1. Seguim per aquest últim PR, pujant fins una zona amb un petit bosc de pins molt xulo, on un gir a la dreta mos porta en baixada fins el Mas de Carceller, això sí, abans passant pel mig de les vaques negres amb els bidells, no sabies si mirar a la dreta o la esquerra per apretar a córrer. Un petit tram de baixada semi-tècnica i una pujada, primer per senda, després per pista, i per més senda, arribem al sostre de la prova, la zona dels aerogeneradors de Torre Miró (C2).

A partir d’aquí, tram de pista que deixarem per iniciar una baixada per senda fins una nova masia i per un nou PR-CV arribem fins Xiva, passant abans per una zona de barrancs i coves espectaculars.

Després del C3 de Xiva, nova pujada per el PR-CV-216, però aquesta vegada en direcció oposada fins a arribar a la anterior zona del petit bosc de pins, on enllacem amb el mateix tram del principi però aquesta vegada en direcció oposada, passant de nou per la Torre del Posso (C4) i desfent el camí arribem de nou a Morella.

Una carrera distreta i adequada per deleitar de les vistes que teníem.

84       Ramon Gasparin                 2H32M.

114     Ramon Montesó                  2H45M.

Fins la proxima nois.

Ramon Montesó.

XIX Cursa del Llop

2ª ESTAPA DE MUNTANYA.

El passat dissabte 9 de juliol alguns Mont-bikers van anar a córrer la XIX cursa del Llop amb la part de Muntanya, amb una distancia de 32 Km i un desnivell aproximat positiu de 950 metres, la sortida va esser a les 14H30M, amb un sol que després d’anar tot el matí amagat va fer acte de presencia, varem arrancar del pavelló de fires, discorrent pel costat del canal fins enfilar la pujada dels tarongers, i enfilant cap a la Cova d’en Rubí i l'Alentar. Baixen fort i tornen a pujar per a crestejar la serra del Boix, a cavall del riu i del mar, entre vegetació de garriga i oliveres. Després baixem cap a la vila marinera de l’Ampolla, per camins del terme, en un recorregut que es fa planer i llarg, entre conreus margenats i oliveres centenàries.

A la fi arribada al port de l’Ampolla i un altra cursa acabada, un mica desfet pel excés de quitrà, tant odiat per mi.

20        Adolf Moreno               3H16M.

60        Ramon Montesó           4H13M.
63        Jesús Auré                   4H17M.

5ª ESTAPA ½ MARATÓ – PUJADA A CARO.

El passat diumenge 10 de juliol, alguns Mont-bikers va anar a córrer la XIX Cursa del Llop amb la part de mitja marató pujada a Caro, algun va repetir després de la part del dissabte, el recorregut amb una distancia de 21 Km i 1100 metres de desnivell positiu. La travessa és molt bonica, amb precioses vistes panoràmiques de la vall de l’Ebre i del Delta, però te punts difícils com les rampes de fins al 14%. A mesura que es va pujant cap al Parc Natural dels Ports aquestes rampes fan acte de presencia una seguida d’una altra, i així fins al final, però com diuen els corredors contens d’acabar i disfrutar de la fita aconseguida, felicitar als tres companys que varen aconseguir-ho.

24        Pere Margalef               1H59M.

29        Ivan Latorre                  2H06M.
58        Jesús Auré                   2H17M.
 

Fins un altra companys.

 

Ramon Montesó.

Nota: Fotos segona part.

VII CURSA DE BENASSAL.

El passat dissabte 2 de juliol es va celebrar la VII cursa de Benassal, dintre del circuit de curses de muntanya de Castelló Nord, amb un recorregut de 21 km i un desnivell positiu de 840 metres.

Van sortir un total de 350 participats, del nostre club sols hi havia dos Montbikers, els Ramons, la sortida va esser un poc matinera a les 7H30M del mati.

La sortida va esser del centre històric del poble, per donar una volta completa a tot el terme, passant per antigues ermites, masies, paratges naturals i per la pròpia Font d’En Segures, una volta distreta, molt corredora i amb pujades i baixades suaus però seguides, al final arribada i un altre dissabte passat.

85       Ramon Gasparín     2H 14M.

188     Ramon Montesó      2H 37M.

Fins la pròxima.

Ramon M.

I CURSA DE LA MARCENCA DE BITEM.

El passat diumenge 26 de juny de 2011, es va realitzar una nova cursa del circuit de muntanya de les Terres de l’Ebre, era la primera de Bitem.

El Recorregut va ser de 23,55 Kilòmetres i 1.347 metres de desnivell positiu.
Aquesta vegada la representació dels Montbikers va ser tant escassa, que sols dos corredors varem fer acte de presencia, la nostra Pili i el redactor foraster de L’Aldea.

Vam sortin des de la zona esportiva de Bitem a les 8,30 hores, amb un forta calor que ja es notava,  passant per alguns carrers del poble i pel mig de tarongers, pujarem pel camí de Salva-aigües fins el Parc Eòlic i fins trobar la senda del Pilar. Aquí comença la muntanya, intercal·lant senda, camí i carena arribant al primer avituallament que estava situat a uns 5,5 km. de la sortida, molta calor però a l’arribada a l’avituallament l’únic consol que havia, era que la beguda estava fresqueta, allò va fer que durant un espai curt de temps el calor quedes apagada, però de cop empalmem la bonica sendera del Moret que ens torna a portar en dureta pujada fins el Camí del Mas de Lledó, llavors el calor va tornar a fer acte de presencia. 

De cop la part que a mi no m’agrada gens, tornem a trepitjar la Pista asfaltada, passant pel davant de la Bassa Gran, remuntem fins trobar la senda que baixa a la Font de Mas. Anem baixant fins els fons del Barranc dels Estrets i immediatament pugem a la Bassa del Rubí on trobem els segon avituallament als 10 km, (nota: beguda fresqueta I amb glaçons.  

 
Seguim en continua pujada per la sendera del Rubí fins el Mas de Lledó, a l'alçada del Mas torcem a la dreta per baixar per una Freixa fins el Barranc del Bassiol i pujar per l'altra Freixa fins la sendera de Mont aspre. A dalt de la segona Freixa trobem el tercer avituallament, estem propet dels 15 km, la veguda segueix fresqueta. Ara ja toca tornar a baixar per tota la senda de Montaspre fins el Barranc dels Tancats, durant uns dos kilòmetres anirem creuant del Barranc dels Tancats al Barranc de les Rocasses, la llera del barranc amb grava molt solta i que passa factura a les cames. Tornem a remuntar fins la sendera del Moret, abans però ens trobem el 4at avituallament als 20 km, la beguda segueix fresca, això es l’únic que va salvar-nos de no morir deshidratats. La sendera del Moret ens porta en una aspra baixada fins la Riera del Coent i immediatament el camí de Salva-aigües ens condueix fins la meta, allí l’únic que es buscava era la beguda que apagues la set i la forta calor, a la fi de tot, cursa bonica, distreta i salvada per la frescor de la beguda.

Felicitar a Pili per pujar al podi com a tercera de la seva categoria, felicitats Pili.

Ramon Montesó            3H 35M.

Pili Vidal                       3H 45M.

Fins l’altra nois.

(Ramon)

III DUEXTREM

Hola companys i companyes, que tal? Espero que tots bé. Vaig a explicar-vos una mica la 3ª edició del Duextrem, ja que cada any cambia una mica però no a pitjor sinó a millor, tirant a insuperable.

Tot comença en molts de mesos d’antelació, los de l`organització preparant noves rutes, nous indrets per a que els corredors no ens aburriguéssim i mirant de millorar lo immillorable, però estos de Montbike son així.

Lo dissabte pujo a la finca de Cabiscol a vore si podia ajudar una mica, perquè en les curses d’estes dimensions tota ajuda és poca. En arribar a la finca impressiona lo avançat que ho tenen tot, la finca de Cabiscol, guapíssima, súper ben presentada i llimpia, uns marges impressionants de pedra, la cavalleria preparada amb els seus jinets. Una vegada allí, me fico en contacte en los dirigents de l’obra, en lo capatàs, los veig molt enxufats en lo tema muntatge, perquè ja ho sabeu, lo mòbil a topa, les preguntes també, perquè claro, ells ja saben on asta tot, per exemple.. ei? Això a on va? I aquí que t’apareix? O més cap allà? Claro, mòbil, imprevistos, ells si que es mereixen una medalla pel grand esforç que fan! Però l’esforç a valgut la pena, un munt de participants, quan dic un munt vull dir  casi cinc-cents, entre cursa, BTT, marxa i per als petits també una petita cursa. Quan de menjar! Quan de veure i quan de dorsal, on va parar, això s´en va de mare! Però com sempre, a l’altura, i ningú es va quedar sense provar el menjar ni la beguda, ningú!

També es d’agrair als amos de Cabiscol, ja que ens van facilitar lo muntatge, estant al costat nostre per si ens feia falta algo, lo que sigues, tenint-los en tot moment a la nostra disposició, gràcies. Visca Cabiscol, visca el oli Cocons, que es bó per a.....els ronyons, malpensats!

També un fort agraïment desde el primer al l’últim avituallament, a les cuineres i cuiners, als de les barres, a l’ajuntament d’Amposta, als patrocinadors, bueno a tothom en general perquè sense ells això no podria ser.

Després a la gent de Montbike els voldria dir, que la cursa coneguda com duextrem ascomença a ser de les curses més reconegudes del circuit de les Terres de L’Ebre, per professionalitat, per l’atractiu, pel BTT o perquè es fan les coses ben fetes, i si passa algo, l’any que bé segur que ho milloren.

Vaig buscar a Google la paraula ORGANITZACIO, en apretar enter, em van sortir  dos persones en pilotes, en unes postures una mica rares, hòstia, això no es lo que jo buscava...es que l´internet de vegades se confundeix. Vaig agafar el diccionari, el de tota la vida, per no tornar a tindre sorpreses, i vaig buscar ORGANITZACIO...una o más personas que  organitzen coses per que la gent seu passe bé, sense ànim de lucre ni de guanyar rés,més bé perden que guanyen. Lo que es guanya és en lo personal,  hòstia, pos aixó es igual que dir... Montbike.

Bé, ja diumenge, com passa lo temps quan fas coses que t’agraden, ja es el dia de la cursa, men vaig per amunt a vore si puc ajudar a ficar les inxables. Ja està el cafè preparat, lo coc i les llepolies, sense donar-mos conte, va arribant l’hora de la sortida, ja que veig un rifle per allí damunt,  que per cert,  el president  em diu si vull fer el tir de sortida, jo li dic que les armes..ni a la consola! Ja sen va buscar un altre.

ns criden per entrar al corralito, al corralito lo de sempre....mirades, saltets, venga venga que això ja va, iao...preparados, listos i pum!! Lo rifle...i al ataque! Los de davant molt anxufats i els cavalls al galope, els del mig tranquils i els de detràs volem acabar...

Direcció al Mas  Pitorret, tot ja en una costeta no molt forta però sempre en una aigüeta tirant de cara a munt, als Mas ja teníem set, més que menos, perquè desde allí ja es veu el racó de Cedrilles, per cert, molt lluny, comencem a pujar xino xano, però sense perdre l’ànim. Una vegada al Racó de Cedrilles, un altre traguet d’aigua i en busca de la Font d´Andara. Una vegada a la Font d´Andara vam passar pel peatge..pip pip..pareix l’autopista. Continuem en busca del creuament del Coll Llarg, una miqueta de baixada i en busca de la Bassa de la Galla, allí mos tornem a trobar lo peatge..pip pip...i per a vall en busca del Coll Llarg, de les 7 Piques, ja les cames començaven a notar-se una miqueta, perquè ja portàvem 14 o 15 km..i en busca del Munsianell, que qui l´agafa es d´ell! I tot aixó rodejats de vistes impressionants, si miraves a la dreta veies uns camps d’arròs i la mar i el riu, unes vistes molt boniques, que et feien passar les penes del dolor de les cames, però es que a la banda esquerra tres cuartos de lo mismo, totes aquelles muntanyes de Ulldecona, etc, etc, també molt impressionant i natros pel mig de tots estos paratges tant bonics....i per avall, ja directament a la finca de Cabiscol, sense haver xafat un centímetre d’asfalt, una super carrera de muntanya. Ja hem arribat a la meta, ja sento l’olor de menjar i del sortidor de cervesa, que mos ho mereixem! La gent està molt contenta i eufòrica per haver-la acabat i sense cap lesió. Lo xic del micro..a tope, donant les explicacions, les massatgistes no se com ho van aguantar,  perquè no van dir a cap persona que no, no se quants de massatges ni quantes hores...i au..proba superada!

Natros ja estem arreglats, però encara anava arribant la gent del BTT, jo no la vaig fer, però m’han dit que va ser una passada, que hi havia una mica de tot, com ara, quitrà, pistes, senderes i baixades emocionants, del nivell 6, bueno, que també estaven orgullosos d’haver participat en aquesta 3ª edició del Duextrem. Ara, diuen que la gent  anava  a muerte morint. Això és un altre tema, la gent quan parlem, tothom diem...no... xino xano...la qüestió es acabar...però quan senten lo tiro...apartat quet xafarè.però bueno de bon rotllo per fer-ho una mica més interessant. Dit això, una felicitació a totes les dones del BTT que cada dia ne son més i teniu un nivell que deu ni dó, ànimo!

No voldria deixar-me als aironman dels que van fer les dos coses, com ara 22 km. corrents i 37 en BTT, vaia màquines, vaia aguant! La mare quels va parir, estàn super-forts, no importa el temps sinó acabar, quan se parla d’un proba d`estes característiques el fet d’acabar ja es molt...proba superada!

La carrera del petits per la vora del llac, molt bona idea, perquè ells son lo nostre futur i estes coses s’ensenyen desde petits..passió pel Monte del Montsià.

Ara passarem la desembrossadora, últimament men ai donat conte que ni ha molt de corredor que lo significat i els valors de la muntanya ho han perdut una mica,penso que això de córrer pel monte i gaudir de la muntanya no s’han de perdre. L’organització despues de cada avituallament sempre, sempre, posa papereres a 5 i a 10 metres despues, pos encara hi ha gent que tira els gots fora de la paperera i despues a les senderes moltes bossetes de gels, si reflexionem una mica, es lo mateix arribar lo 88 que el 112, tan costa tirar dins les papereres la basura? Va vos perdono, a la pròxima castigats!

Menos mal que los de la organització quan van a treure les marques ho arrepleguen tot per deixar-ho tal com estava, per això hem de ser més cívics, que els de l’organització ja tenen prou faena.

L’any que bé un got penjat al coll per tots los de la cursa, i els plats seran comestibles... les baldanes, el pa en tomata i despues menjarem el plat, tot biodegradable.

Me penso que no me deixo res més o s,i moltes coses, perquè d’anècdotes me’n van passar moltíssimes, desde la finca del Cabiscol passant per part del Montsià, animo que venen festes

(Carrete)

I ULTRA TRAIL BARCELONA

110 Km           4.500 m+

El passat 14 de maig Juanjo i jo vam participar a la primera ultra trail de Barcelona. La sortida i arribada seria des de la població de Sitges, a les 7 del matí ens donen la sortida als 260 participants, l'inici de cursa vam passar pel passeig marítim (nord) i carrers cap a munt per sortir de la població cap a les muntanyes de la serralada del Garraf, que ens esperava 110 quilòmetres.

Els primers quilòmetres van ser molt "guapus" ja que van ser de sendera, i algun tram de barranc molt tancat per la vegetació,  després de 4 hores ens presentem al poble de Begues (control i avituallament dels 33 km) anàvem molt bé de temps ja que donaven fins les 14 hores per poder continuar sinó ens desqualificaven. La segona part del circuit era un cero de 35 km amb retorn una altra vegada a Begues per pistes i senderes molt “maques” alguna per poder-la fer en btt ja m’enteneu. En aquest tram va passar factura a bastants  participants ja que el calor era bastant sufocant i no bufava gens de vent. Aquí ens van dir els del control que havia molts de participants que plegaven. Sortim del control de Begues quilòmetre 68,  ja queda menys ens deien la gent del poble, però realment quedava una marató. A les 8 de la tarda vendria el que ens temíem i que ens marcaria la duresa de la prova,  ja que anàvem bastant bé físicament, al quilometres 80  va començar a ploure i es feia fosc,  amb senderes banyades i de nit, amb la llum del frontal només podíem caminar i d’aquella manera ja que s’enganxava el fang a les sabatilles i no havia manera d’avançar bé. A l’últim control a falta de 10 quilometres ens diuen que anéssim en compte amb la riera que si no podíem passar avisessin a la organització. Vam començar a caminar i al cap d’una estona vam trobar la famosa riera i sorpresa el recorregut de la cursa anava per dins a la riera, no havia escapatòria, ni sendera alternativa ni res, sense pensar-ho dues vegades a "l’aigua patos", aigua fins al genolls per dins la famosa riera, que ja no l’abandonaríem fins quasi a Sitges, una vegada al passeig marítim, ja podíem dir que en teníem una altra al sac, després de més de 19 hores, satisfets per poder-la acabar-la els dos. 

Resumint i no m’enrollo més, una ultra trail recomanable pel circuit bastant “macu”, per ser la primera que la organitzen  mancaven bastantes senyalitzacions i si alguns “cabrons” les arrancaven i amagaven encara més, plus afegit de duresa per la pluja i riera incluïda al final, però esperem que l’any que bé, n’aprenguin de les critiques i la milloren.

(Xavi)

2na Cursa del Vent

El passat diumenge 15-05,   13 Montbikers ens vam desplaçar fins al reguers per a disputar la 2na cursa del vent, i rai vent i fred que feia a primera hora del matí….8.30 entrega de dorsals amb el regalet inclòs i dolçaines per a menjar.

Veient totes les muntanyes al nostre davant i encara badallant, la gelor que rondava per l’ambient va fer que mica en mica ens anessem posant tots dintre de la rotonda habilitada com a punt de sortida i entre botet i botet per a entrar en caló petardos i a córrer pa ca la serra!   

No sabria si començar a parlar del Faburrio, de la baixada de les pedres,del homenet que me preguntava si dalt de la muntanya hi havien xiques guapes, del estranger que va parar el cotxe per a oferir-me aigua o del Penyaflor,tot i que ben mirat  me reservo el Penyaflor per a més endavant...es mereix una atenció especial.

La cursa comença amb una baixada no molt pronunciada però molt “anretorsilladora” que provoca una aturada general,el cúmul de gent no deixava veure del tot bé on xafaves i a perill de prendre mal tant punt sortir....una mica de pista i ja agafem sendera... i comença l’aventura......

Bassa de Ganduls,barranc de Cames seques,pujadeta del Racó de nen,font d’Ordina i el Farrubio!!!!mare meva el Farrubio!!!!això si!!!amb unes vistes impressionants!!!ben mirat va ser l’únic moment de la cursa que jo personalment me vaig aturar a observar tot el que el paisatge oferia...quant el cansament fa acte de presencia ni vistes,ni muixonets.....(quina llàstima....segurament que se’ns escapen vistes espectaculars)

Baixades tècniques i pronunciades  que si no t’agafes a la corda perilles ,cascada de pedres d’aquelles que es baixen  xafant taló si no t’estaques  i uns avituallaments situats quant més els necessitaves, sense falta de res!!!! i en gent simpàtica i agradable.

La meva especial menció va dedicada al Penyaflor,la última pujada de la cursa(un regalet del cel)els nois  que estaven al avituallament situat justament al principi de la pujada me diuen .... xica vols reflex????i jo dic si m’acomenço a posar reflex vos acabo les existències...perquè no hi ha ni una part del meu cos que no me faci mal!!!i xarra que xarra i fes que fes i perd que perd temps...com si la muntanyeta aburrida d’esperar-me hagués de fotre el camp.. conclusió.... O sí o sí ... cap al cim del Penyaflor!!!! No se’n salva ni cristo!per molt que te facis lo remolon.

Molt bona actuació per part de tots els traileros  Ampostins entre ells destacar el paper de Eric primer junior en una posició absoluta impressionant seguit de la resta de companys que estan tots a tope!!!!!!

                                                                                       CURSA

MARC FLOS                         2:33:24

ERIC RUIZ                             2:51:46

JOAN CURTO                       2:55:19

DANI CLIMENT                   3:00:08

ADOLFO MORENO             3:05:45

ALEX SERRA                        3:35:00

RAMON MONTESÓ            3:35:05

ANTONIO SORIANO          3:42:33

ERIK SEGARRA                   3:46:09

SARAY ESTEVE                   4:02:04

en definitiva.... una cursa molt molt distreta!!! I bonica sens dubte!!!!avituallaments molt ben situats, marcatge de la cursa perfecte  i molt bona organització.....si tot va bé l’any que bé  a tornar-hi  que “el rose fa el carinyo”.

MARXA

MARIO SANCHEZ               1:29:55

PILI VIDAL                           1:35:55

MANEL BERTOMEU           1:39:55

P.D:Hi havia tanta aglomeració de croniques que un fart pa triar-ne una!

(Saray)

Sortida 2 dies als Ports: Fredes-Caro i Caro-Paüls

DOCUMENT AMB TOTA LA INFORMACIO AQUÍ....

El recorregut serà de Fredes a Pauls seguint el traçat del GR-7, fent nit al refugi de Caro. Cada dia es recorreran uns 25 Km, unes 5 hores a part les paradetes. Al refugi ens prepararan el sopar i l'esmorzar, només caldrà portar un sac per dormir a les lliteres. Les places del refugi son limitades, per tant s'haurà de reservar amb antelació. Un cop la gent apuntada, es farà una reunió per organitzar els cotxes.

Teniu link per apuntar-vos a la dreta!!!!

També podeu seguir al Facebook:  http://www.facebook.com/event.php?eid=119405404808685

(Places limitades, un cop superades per ordre d'apuntats, no es podrà garantir l'accés al Refugi).

I Cursa Lo Pont

El passat 8 de maig es va disputar la primera cursa del circuït runningseries que és disputarà tot l'any a diverses poblacions de les nostres terres, la primera va estar a la població de Deltebre, un circuït molt bònic, pel passeig fluvial desde el Pont "lo Passador", fins als molins de mirons, una cursa 10km d'asfalt amb molta participació 88 homes i 31 femines total 119 dels quals vuit runners vam representar al nostre club Montbike.

Al club cada vegada hi ha més socis i la gent molt animada, a mi personalment em va costar una mica animar-me perquè tenia molta por, era el primer debut d'asfalt que feia, pensava que era una altra cosa, que és tractaria d'un sprint i la gent aniria a saco, el company Joan Marc em va animar a participar-hi, al moment de la surtida ja tots preparats darrera l'arc, la gent parlava, dels temps, a quant aniràs????? qui va a 4?????? qui va a 4,5?????????, jo espantada, perquè no sabia ni si em costaria un hora hora i pico, vaig pensar que sigui el que deu vulgui.

Xiulit de surtida i com ja imaginava la gent a tope, m'ho vaig empendre en calma i a partir del km 4 aprox. Ja anava adelantant a molts dels que havien surtir davant meu, jo mateixa em vaig anar animant, total que en un plis plas em presento a meta i em comenten que era la 3a noia, buffffff quins nirvis, n'ho ho podia imaginar mai, aquesta vegada i havia molta femina, molt contenta, molt bones sensacions i gens cansada que és el més important, ni punt de comparació de quant acabes una carrera de muntanya.

En nom d'aquest club, moltes felicitats l'organització, per ser la primera vegada tot ha estat molt correcte, l'itinerari amb unes vistes precioses a tot passeig del riu, la surtida i arrivada al emblematic pont etc... etc...

Fins la propera, per si voleu mirar l'enllaç del circuït aquí teniu l'enllaç

http://runningseries.blogspot.com/

David Queral Forcadell      36:18 3'38 mitja km
Ferran Vidal Verdiell         37:57 3'48 mitja km
Joan Estarlich Forcadell    39:05 3'54 mitja km
Josep Veciana Carbonell   39:42 3'58 mitja km
Adolfo Moreno Nos           41:29 4'09 mitja km
Ramón Gasparín              42:04 4'12 mitja km
Joan Marc Fons               43:34 4'21 mitja km
Pili Vidal                         45:00 4'30 mitja km

(Pili)

II CURSA DE PANXAMPLA

Bon dia nois, ja hi tornem a les andades, aquest diumenge 01-05-2011, desprès de 3 mesos de no realitzar cap cursa, he reaparegut a la cursa de Panxampla, un repte ambiciós, ja que tornar amb 30 km i un desnivell positiu de 2281 metres, feia una mica de po. Sols cinc Mont-bikers a la sortida, Cristian Moraru, Rafa Barbera, Eric Ruiz, Dani Climent i Ramon Montesó.  A les 8,00 del mati es dona sortida des de les piscines municipals, a l’entrada del poble gir a l’esquerra i en busca de la sendera GR-7. Aquesta sendera ens fa pujar fins al Corral de Marí), que es troba a mig camí per arribar al Coll de Paüls, gir a l’esquerra per emprendre  l’ascensió fins al cim del Tossal de Montclí on hi trobem el primer avituallament i el primer control de pas.

Un cop hem coronat el primer cim trobarem un descens força pronunciat i tècnic d’uns 300 metres que baixa fins la sendera, passant per la Cova del Vidre. Des d’aquest darrer punt  arribem fins el segon avituallament, la senda comença a empinar-se per una pendent pronunciada de quasi 3 Km fins arribar a la segona gran fita del recorregut, la Punta de l’Espina.

Una vegada a dalt la cursa baixa fins les Rases del Maraco, segon tercer avituallament i segon control de pas,  passem pel Coll dels Corralets on realitzem un baixada molt tècnica per un aixaragall que ens conduirà fins la Cova dels Adells. Quart avituallament, d’aquí girem a la dreta fins la Font de Bosc Negre, enguany baixava bastant aigua. Sense deixar aquesta sendera arribarem fins al Coll de Morera on hi trobem cinquè avituallament i tercer control de xips, iniciant la darrera pujada important, passant per Cova Pintada  i coronant el Masdeu on hi ha el sisè avituallament, situat al capdamunt del Toscà.

Realitzarem l’ultima gran baixada a través de les Fonts del Toscà i  amb els salts d’aigua com a testimonis, on hi ha el setè avituallament i quart control de xips, emprenem la tornada al poble passant ràpidament per la Font del Rouret , el Carrascot  i fins creuar el barranc pel Pas de Peret amb el vuitè avituallament, pujant cap el poble per la part esquerra en lloc de la part dreta de l’any passat,  un senderol ens deixarà en vistes d’Alfara de Carles i solament resta continuar fins a l’arribada a les piscines de nou.

16        Cristian Moraru             3H 49M.

30        Rafa Barbera                 4H 10M.

39        Erik Ruiz                      4H 22M.

46        Dani Climent                 4H 33M.

60        Ramon Montesó            4H 54M.

Fins un altra nois.

Ramon Montesó.

Trail des Citadelles

El passat diumenge vaig encetar la meva participació internacional amb el Trail des Citadelles. Podies optar per tres distàncies diferents: 20, 40 i 70 quilòmetres. La meva tria es va decantar per la del mig, sobretot perquè una de les principals característiques d’aquesta prova és l’elevada probabilitat de córrer sota unes condicions climatològiques adverses. De fet, l’any passat va nevar i, en les anteriors edicions, la pluja sempre ha fet acte de presència.

Aquest cop, la sort ens va acompanyar i el diluvi del divendres i el dissabte es va aturar miraculosament, deixant pas a l’obertura de clarianes. Allò que no vam poder estalviar-nos va ser la gran quantitat de fang que transformava en pistes d’esquí algunes parts del recorregut. A l’Ebre, no estem gaire acostumats a transitar per senders de superfície tova. Normalment ens toca fer equilibris i sortejar una gran quantitat de pedres punxoses. Aquest aspecte, juntament amb el paisatge verdós que t’embolcalla en tot moment, em porta a etiquetar aquesta cursa d’excel·lent.

Lavelanet és un municipi petit i molt ben connectat amb la muntanya. Després del tret de sortida, només et cal fer cinc cents metres d’asfalt. És cert que després te’n tornes a trobar, però és molt poc significatiu. Un altre detall que singularitza aquest trail és l’arribada. La gent espera l’aparició dels participants des de la plaça principal, quan aquests inicien el descens d’un corriol amb molta pendent. A la línia de meta només t’espera l’apuntador. Els espectadors xalen més mirant l’estil amb què baixen els corredors. Per quin motiu serà...

Jesús Auré
facebook.com/jesusaure

II MARATO DE LA FAGEDA-III PUJADA A PALLEROLS

Hola amics,aquest diumenge ens vam reunir un bon grupet de montbikers per anar a correr i disfrutar la 2ª MARATO DE LA FAGEDA i la 3ª PUJADA A PALLEROLS.Nomes tres valents del club van realitzar la marato Cristian, Narcis i Curto que despres de molt de temps lesionat a tornat a fer una cursa.

Una marato espectacular amb molt d'ambient sobre tot a pallerols i molt ben organitzda pels seniencs i col-laboradors on els nostres van quedar de la seguent manera:

22- cristian moraru  4:41:17
24-narcis querol      4:42:46
53-joan curto          5:11:27

A la III pujada a pallerols 10 MONTBIKERS van realitzar aquesta bonica marxa passant per pallerols un indret que molts desconeixient Joan Andreu,Adolfo,Dani,Alex,Antonio,Rolando,Pili,carrete,Neus i Benja que despres els greus problemes que hi ha tingut amb l'espatlla ja torna a ser amb nosaltres , mes fort i animat que mai.

A la surtida , com sempre en nervis i enganes de començar a correr-trotar , pero aquesta vegada ens u van pendre al trotet fent la xarrada fins sortir del poble , una volta vam agafar la pista lo ritme va ser mes alegre , ja que feia bon correr inclus picant cap amunt.Quan vam començar la sendera ens vam ficar a caminar agafant el maxim d'aire possible fins arrivar dalt.Al meu company de dia i de nit Dani "TORINI" lo que el va animar va ser veure les vaques on va aprofitar per fer un parell de pases a camp obert com a ell l'hi agrada.

Una volta d'alt vam passar per senders entre pinars fins a pallerols i despres una forta baixada molt tecnica i empinada ens va deixar a les portes de La Senia, uns 2km per asfalt i per fi vam finalitzar la pujada a pallerols amb un molt bon gust de boca.

EL millor de tot va ser al arrivar , botifarra,salchitxa torradeta de pa ,cerveseta , pizza ,dolç i un molt bon massatge . M'apareix que nomes correm perque sabem lo que ens espera a la meta massa mimos, a per cert despres el trio calavera(DANI,ADOLFO,ALEX) vam aprofitar per fer una jugadeta de les nostres per fotre una mica de follon al club i a la feina jejejjee.

Res mes nomes en queda dona la enorabona als seniencs per la gran cursa que tenen i la seva amabilitat que ens demostren cada any que anem a  visitar-losfins l'any vinent.

http://www.maratolafageda.cat/archivos/absolutes_marxa.pdf  (classificacio marxa)

PD: BARÇA 1 - MADRID 2

ALEX SERRA

Nocturna a la Foradada

El divendres, nit de lluna "casi plena", 13 persones ens vam reunir davant dels congelats per a començar a caminar direcció la Foradada.
7 Montbikers,1 cabestro (acompanyat de la seva cabestra),1 (dels dos bandos) amb Aritz el seu gos d'ulls espectaculars,1 repartidor de Seur i 2 fondistes maratonianes vam començar a pujar per la carretera per agafar la sendera del GR direcció Pla de Galls.
A la primera pujada "costoseta"una de les maratonianes i jo  ens vam quedar ressagades per detràs però no hi ha res que no arregle un possible jabalinet eixerit i ben plantat que estava pasturant pels matorrals...fent augmentar el ritme i així tornant a reunir el grup ja al final de la pujada.

 

Una foto descriptiva, era de nit!

Entre rises, tertulies i reflexions ens anem aproximant al pla de Galls on ens aturem una estona per a debatre si veiem a la gent que estava realitzant en aquell mateix moment la caminata pel Delta...en un principi sí que els vam averiguar, Gasparin ens ajuda a tots a voreu una mica més clar.
Prop ja de la Font d'Amburgà,passem pel cruse del cocó d'en Jordi...allí ens fixem en la sendereta que puja per si veiem llumetes de frontal,5 companys més sortien del cocó...(per horaris de feina no podien realitzar la sortida amb nosaltres des d'Amposta)arribem a la font sense trobar-nos amb ells.
Primera parada reglamentària per beure aigua,banyar-se les potetes i donar a conèixer ja les ganes d'arribar a dalt per a poder sopar (la gana mos passava davant)El Cabestro proposta pujar per Mata rodona i així ho fem!!! fila índia i a tornar-hi.

Per fi a la Foradada!!!!vistes espectaculars...ventet i gelor!
Enmig de la fosca veiem llumetes que s'aproximen... finalment ens retrobem amb els altres companys!!!(un que altre mig rapitenc)
Mos de bocata, trague't de cerveseta i avellanes (gentilesa de Lluiset).
Gelats de fred però relaxats i ja amb la panxa plena....soroll d'esquella!!!!
cares atentes...pensant..."i això"?
Pepo i Dani amb ganes d'emprenyar!!!(se les pensen totes també)
Finalment ja decidim baixar per davant...augmentant el ritmet per entrar en calor, anem durant la baixada tots bastant junts...poques paraules...mirant al terra per a no entrompessar agafem la marxeta i xino xano ens presentem al pla de Galls, despedim allí "al quinteto" que baixen la sendera que fa cap al Cocó i seguim fins arribar als cotxes.

Una bona nit amb molt bona companyia...pensem en tornar-ho a repetir més endavant